Ja em perdonareu… però estic passant una temporadeta una mica melangiosa. I per rematar-ho he trobat una pila de fotos de quan era petita que no havia vist mai… i estic flipant!!

Les d’avui les trobo sencillament fantástiquues.

Quan les he vist m’he quedat de pedra, em semblen dues fotos que ens retraten tal com som, i em fa pensar que amb cinc i dos anys ja erem com som. I que en el fons sempre hem sigut com som…

És que som tan nosaltres!!!

La primera és alucinant: el Sergi amb la camisa, ben posat, clenxinat, sense un cabell fora de lloc. Jo despentinada, porto el cap com una boja, i una camiseta mullada i escullerada. Fins i tot la postura que fem per girar-nos cap a la càmara és nostra! Ell ben posat ben tombat, jo una cama per aquí els braços per allà. Segur que jo anava arrebossada en sorra i ell amb prou feina tenia dos granets a la mà.

No vull dir que ell sigui un tocat i posat, no, també ha tingut la seva epoca de texans esparracats, bambes destrossades i cabells tenyits de color taronja… Però sempre ha tingut clar el que vol, sempre ha sigut el “responsable” dels dos germans, sempre tan categòric, sempre tan tocant de peus a terra que quan em castigaven ell venia a parlar amb mi per fer-me reflexionar ( i és el petit…) Jo sempre he sigut la cabra boja, la irresponsable, la que perdia i trencava les coses, la que arribava tard quan la deixaven sortir a la nit (i a sobre perdia les claus i havia de despertar a mitja família ), la rebel…

I la segona foto… Bé la segona foto no té desprerdici. Junts, un al costat de l’altre, però cadaescú mirant cap a un costat. Potser mirant un futur proper? Un objectiu? Si fos un objectiu segur que el del Sergi sería una petxina preciosa i el meu sería la paradeta dels gelats!!! je je je

Sempre hem estat units i ens hem fet costat, hem crescut junts, encara que separats (jo vaig marxar molt aviat…), tenim complicitat i tenim la sort de tenir els mateixos gustos en moltes coses (els millors concerts de la meva vida al teu costat!!)… encara que mirem cap cap a costats diferents de la vida estem un al costat de l’altre, oi germanet?

M’he sentit retratada en el sentit més ampli de la paraula.