La setmana passada va morir el pare de la veïna de sota casa. El bon home vivia al seu poblet a l’Àfrica i ella estava desolada per no poder anar a dir-li l’últim adeu. Va plorar i cridar durant un parell de dies, desconsolada, i els veins ens varem acostumar a sentir-la cridar i plorar.
Aquest matí mentre feia tres mil rentadores (haurieu de veure com ha tornat la roba del Gerard després de tres dies de colònies plovent!!!) he tornat a sentir crits i plors deseperats. He pensat que la veïna tornava a plorar la mort del seu pare, he agafat les claus i el carret de la compra i he marxat cap al super.
En arribar a la porteria m’ha sorprés veure tot de gent davant mirant cap als balcons del meu edifici cridant i assenyalant cap amunt.
En sortir al carrer els veins m’han possat al dia en un tres i no res: El veí del segon li estava clavant una pallissa al seu fill al balcó. Assegut en una cadira, amb una corretja de persiana es dedicava a pegar-li al seu fill de 8 o 9 anys. Els crits que sentia des de casa no eren els de la veina de sota, eren els de la mare i germanes del nen que ploraven i cridaven impotents davant la pallissa.
En uns segons han aparegut quatre cotxes dels mossos i han pujat corrents cap al pis. Jo no ho pogut ressistir i he marxat, m’estava posant malalta…
Quan he tornat encara estava ple de gent, i els veins de l’escala estaven tots indignats, confosos i preocupats. Tothom se’n feia creus! Els mossos parlaven amb la gent que ho havia vist i semblava que (per sort) molta gent estava disposada a testificar.
Ara m’acaben de dir que s’han endut al maltractador enmanillat.
No tinc ni idea del que passarà, no sé que farà la justicia, ni quin és el procediment en aquests casos, jo només puc pensar en aquest nen, en la mare i les germanes, en la seva situació en aquest país, són inmigrants sub-saharians. Que farà la mare? Segurament a ella també li pega… Si el deixen lliure tornarà, i que passarà? Però si no el deixen lluire que passarà amb aquests nens? Em pregunto si tindràn papers, si els repatrien que faràn? Penso en les germanetes, que tenen 8 i 5 anys, que m’expliquen a l’ascensor que van a 3er i P5 amb un català perfecte, amb l’alegia dels nens que s’ho passen bé a l’escola… en el nen que sempre puja les escales corrents per guanyar als que pujem en ascensor carregat amb la motxil·la plena de llibres, i no puc evitar patir per ells, pel seu futur…
I sobretot no em puc treure del cap els plors del nen al balcó, ni els crits desesperats de la mare…
Aquest home, avui, representa per mi la crueltat més absoluta.