Avui fa deu anys estava de part, “El parto de la burra” que diriem en castellà, i després de girebé disset hores va neixer en Gerard.
Va ser una de les pitjors experiències de la meva vida i a la vegada una de les millors.
Després de tan patiment tenir-lo entre els meus braços va ser immensament reconfortant i gratificant.
Avui tot el dia pensaré en aquell moment, en aquelles hores d’angúnia i dolor, en el moment en que el anestesista em va incorporar per a que el veiés perquè jo estava tan dèbil que no podia, i em vaig posar a plorar perquè només veia dos peuets.
En fi, avui pensaré en tu, el meu SOL!