Avui fa deu anys estava de part, “El parto de la burra” que diriem en castellà, i després de girebé disset hores va neixer en Gerard.
Va ser una de les pitjors experiències de la meva vida i a la vegada una de les millors.
Després de tan patiment tenir-lo entre els meus braços va ser immensament reconfortant i gratificant.
Avui tot el dia pensaré en aquell moment, en aquelles hores d’angúnia i dolor, en el moment en que el anestesista em va incorporar per a que el veiés perquè jo estava tan dèbil que no podia, i em vaig posar a plorar perquè només veia dos peuets.
En fi, avui pensaré en tu, el meu SOL!
Siempredudando
sempre dubtant…GERARD
5 comentarios »
a edu le mola esto!!!
Tots ens recordem d¡ aquell dia…tots ho vem patir…però tu la que més!!!
D’una experiècia que ha de ser genial….joder!!
El que més recordo de l’endemà quan us vam anar a veure, va ser que tu no tenies pigues…
10 anys!! que grans ens fem….
Moltes felicitats al Gerard i a la mare que el va parir!!!
Petons
Tu comentario
HTML-Tags:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Pobret! si que us va costar tot plegat! pero mira’l ara que MACO!!!
;D