Diumenge al matí, Barcelona.
Asseguda davant l’ordinador, escoltant Vetusta Morla, amb el balcó obert, deixant que la primavera entri per tots els racons de la casa.
Després d’un bon esmorzar en bona companyia, d’una conversa trivial i profunda a la vegada. Veure que les dues sentim coses tan semblants encara que vinguem de situacions diferents…
Em sento com el dia, lluminosa.
Ahir va ser un dia especial des de que em vaig llevar fins que m’en vaig anar a dormir. El matí perfecte, la tarda del meu nen i la nit de les meves nenes…
I estic segura que avui també serà un bon dia, hi ha molts motius per a que ho sigui: Passar el dia amb l’Ana gaudint de la seva bona companyia, parlant de la vida, del que ens passa i del que sentim, passejar per una Barcelona plena de sol, sense cap altra intenció que passejar… i pensar en la meva Iaia que avui fa 91 anys!!!!!
Ara, en aquests moment, estic contenta de ser on sòc i amb qui sòc.
Tinc sort de tenir tants sols al meu voltant!