No m’agraden moltes coses de les que m’envolten, de les que em passen, de les que sento… I això em crea una creixent sensació de voler fugir, però no d’una manera metafòrica, no. M’agradaria agafar un avió i marxar a Austràlia o a Nova Zelanda.
Per que aquest dos països? Doncs no ho sé, potser perquè són les antípodes i com deia el Bardem a Los Lunes al Sol “Allí se folla más…”
En serio, no ho sé, m’atrauen, em dona la sensació de que estan prou lluny com per a que les meves menjades de tarro i totes les coses que no em fan sentir a gust on estic no em puguin seguir.
Però clar, tampoc em podrien seguir les coses bones, i n’hi ha motes de bones que també em rodegen.
Així que, què puc fer? Seguir amb el meu estat de permanent sensació de no estar on he d’estar i on vull estar? O fer alguna cosa per moure’m sense moure’m de lloc?
Doncs no ho sé, només sé que la sensació d’inmobilitat i la necessitat de marxar, de sortir, de tocar el dos sola cada dia és més forta. Hauré de buscar una solució…
Mentrestant, alguna suggerencia?