Siempredudando
sempre dubtant…Archivos para febrero, 2010
VUDÚ
Se la dedico a todos los que me han hecho, hacen y harán sufrir…
Coso tu muñeco de algodooon, y lo pinchare sin compasion!!
QUAN TOT VE DE CARA…
Hi ha dies que sembla que tot et vé de cara i que les coses més insignificants et fan sentir bé.
Avui ha sigut un d’aquests dies.
A la feina m’ho he passat bé.A mida que ha anat passant el dia he tingut idees divertides i em sento creativa. He arribat a buscar als nens al cole super aviat, hem agafat un tren mitja hora abans del que l’agafem normalment, al tren ens hem trobat al ex-monitor de l’esplai del Gerard i el viatge ha passat en un plis. Un cop a casa el Gerard ha tocat la trompeta amb aquest Swing que sembla que comença a adquirir mentre la Nora feia figures de plastilina i jo feia pa. (El meu primer pa de farina d’espelta!). He quedat amb les surfer girls per anar de concert el proper dia 26. I ara mateix la Nora i jo ballem al ritme de “The Kooks” a tota castanya al menjador de casa…
Serà que el meu estat d’ànim està primaveral, perquè en un dia com el d’avui, en que el temps convida a quedar-te a casa sense sortir del llit, plovent i amb fred, em sento com una floreta. 
Y después….
… de una temporadita de secano, de pereza aguda, de desidia, de no tener ganas de actualizar nada de nada, de sequía creativo-blogguera, de pasearme por el fondo de los abismos, de comer chocolate y nocilla día si y día también… He decidido que BASTA YA!!!
Que coño es esto?
Pues no lo sé, pero se ha terminado. Punto. Ya. Prou.
Así que gràcias a la fantàstica hipnosis a distancia de Y después… he vuelto. Con energias renovadas (o no…) pero dispuesta a dar la vara otra vez!!!
Aquí os dejo lo último que escucho.
Besines to everybody!!!! Muacs
